Por Anna Gabernet Grove
Era un dia a mitjans d’abril, on el temps és imprevisible, a estones podia fer un sol que espetega les pedres com un aire gelat d’hivern, avui anava núvol, no feia fred, però de tant en tant enmig d’algun resquitx de sol s’escapava alguna gota.
Es feia fosc, durant tot el trajecte havia plovisquejat, em va costar una mica trobar
aparcament, a les hores que no es paga parquímetre està més ple que mai, i va ser
sortir del cotxe que va començar a ploure a bots i barrals, coses de la meteorologia, ja
m’agrada la pluja, però no hi comptava amb aquest xàfec i no portava paraigua, com
que no volia fer tard vaig enfilar carrer amunt intentant esquivar els tolls, a recer de les balconeres, va ser en va, tenia els peus plens d’aigua i els cabells xops.
En arribar no gosava a entrar, l’aigua em gotejava i no volia trencar l’encant d’aquell
petit lloc encisador, a dins la llum era tènue i per tot arreu s’hi amuntegaven llibres de
pell arrugada pel pas del temps amb escrits que ben segur guardaven històries d’altres
temps, aventures, poemes i secrets, llibres i contes d’aquells que et fan recordar la
infantesa, les parets de totxo massís engalanades amb fotos en blanc i negre i quadres
petits amb marc gruixut d’estic barroc li donaven un caràcter especial, a terra un parell de cabassos plens, l’un de capsetes de llumins, i l’altre més petit de pedretes amb paraules escrites, objectes d’art sensibles i delicats que em van cridar l’atenció, una gàbia lliure d’ocells penjava d’una biga del sostre, cadires de fusta amb el cul de boga i per tota l’estança eines antigues usades per un sabater tot recordant l’essència del que havia estat aquell obrador, l’estança era com una cambra de les meravelles.
Corpresa de tanta bellesa em vaig quedar a la porta palplantada, contemplant les
jardineres plenes de flors que hi havia a la vorera i les frases boniques escrites amb guix als vidres de la portalada. M’hi vaig estar una estona fins que amb amabilitat em va dir, endavant, era la dona que amb valentia li havia donat la volta a tot fent possible el seu somni. Només va se entrar-hi i a l’instant el tragí de la ciutat desaparegué, una calma absoluta envaïa l’espai, em dirigí cap un raconet i m’assegué enmig d’una pila de llibres antics, feien olor de ranci i amb l’empremta d’haver passat per moltes mans, no vaig poder aguantar l’impuls de fullejar-ne algun, al meu costat una nena remenava contes de tapa de cartó amb dibuixos fets a mà, descolorits de tant passar fulls. La gent que anaven entrant parlaven fluixet, quasi a cau d’orella, potser per no desfer l’encant, i s’anaven acomodant entre pàgines i records mentre regiraven llibres cercant quelcom els fes commoure…. de sobte es va fer el silenci, una noia senzilla i delicada, d’aparença fràgil, amb un somriure immens que l’il·luminava la cara va començar a llegir la seva història, la Nina amb veu dolça i serena va compartir amb sinceritat el més íntim d’ella, acaronant l’aire amb les seves paraules ens recordà que avui era primavera, temps de florir i fruir, mentre l’harmonia d’uns versos cantats per l’Oriol omplien de música els sentits, afinitat perceptible plena de màgia.
I en aquest moment un calfred va recórrer el meu cos, la seva llum irradiava l’espai
infinit, la seva força interior s’encomanava, la seva energia s’enganxava a l’esperit i vaig entendre el que m’havia empès a fer el viatge, són aquests lligams invisibles que ens uneixen. És per això que hi era, aquí a La Sabateria on el temps s’atura i els sentiments flueixen, on els llibres i les històries de vida són les protagonistes, una llibreria amb ànima que viu al centre històric de Lleida i que dona vida i alegria al barri.
Abans de marxar vaig escriure “màgic” en una pedreta, la vaig deixar dins el cabasset
dels desitjos amb les altres i em vaig emportar un petit tresor, una capseta de llumins
amb l’esperança de tenir un bocí d’aquest lloc únic i captivador a casa meva.
Va ser un viatge enriquidor en tots els sentits, si podeu, us recomano que visiteu aquest carrer de la ciutat, a més de comprar algun llibre a la llibreria més bonica, podreu degustar un vermut a la vermuteria i visitar d’altres establiments emblemàtics.
